En les lluites entre les diverses confederacions tribals sanhages, travessà l’estret de Gibraltar i formà un exèrcit mercenari al servei d’Almansor. Durant les rivalitats entre àrabs i berbers per a ocupar el califat de Còrdova, féu costat a Sulaymān al-Musta'īn (victòria prop d’Alcolea sobre Muḥammad al-Mahdī, 1009). Després de la derrota d’Aqabat el Baqar (1010), en tornar a pujar al poder Sulaymān rebé com a recompensa el territori de Granada, on, en esfondrar-se definitivament el califat, es declarà independent i encapçalà la dinastia zírida. El 1019 deixà Granada a Ḥabbūs ibn Maksān i tornà a l’Àfrica del nord, on morí.