zāwiya
*

f
Islamisme

Un dels noms que reberen els cenobis d’adeptes a una determinada doctrina (ṭarīqa).

Solien ésser construïts al costat de la tomba d’algun personatge venerat per l’islam (qubba), i incloïen un lloc d’oració públic, una escola alcorànica, una hostatgeria per a viatgers i obres de beneficència. L’època de la màxima esplendor de les zāwiya fou el període mameluc egipci. Durant el s XIX tingueren un gran desenvolupament al Magrib, i el 1925 fou dictaminada la seva supressió a Turquia.