zelota

f

m

Judaisme

Nom (del grec ζηλωτής, traducció de l’arameu qan‘anayyā, ‘zelador’, ‘fanàtic’) donat a cadascun dels membres d’un moviment politicoreligiós de zeladors de la llei jueva constituït a Judea en temps de la dominació romana (6 dC).

Capitanejats per Judes el Galileu, actuaren principalment en la rebel·lió del 66-70 que culminà en la desfeta de Jerusalem, i desaparegueren amb la caiguda de Massada (73). Hom considera que l’apòstol Simó (el Cananeu) en fou membre.