zengita

zengi (ar)

f
m
Història

Membre d’una dinastia de governadors locals (atabeg) que governaren Síria i Mesopotàmia (1127-1250) sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.

Enfrontats amb els croats, els arrabassaren Edessa (1144) i Jerusalem (1164). Per rivalitats successòries llur poder anà reduint-se, fins que foren anorreats per Saladí.