Deixeble del cínic Crates i del megàric Estilpó, després de molts anys d’estudi, vers el 300 aC, fundà a Atenes la stoà (estoïcisme), escola que rebé el nom del pòrtic prop del qual Zenó acostumava a reunir-se amb els seus deixebles. Només es conserven fragments de les seves obres. Sembla atribuïble a ell la divisió de la filosofia en ètica, física i lògica i l’inici de l’estudi de la relació entre pensament i parla (motiu pel qual els seus seguidors impulsaren l’estudi de la retòrica); pel que fa a la física, substituí el dualisme platonicoaristotèlic per un monisme materialista. Se suïcidà.