Fill d’un magistrat, de jove estudià el budisme i el taoisme, però s’inclinà pels clàssics confucians. En el seu pensament (un dels més complets de la Xina) és fonamental el concepte de qi i s’identifica amb el Gran Buit o realitat última, unitat de l’ésser i el no-ésser indeferenciats. Per a ell, la veritat és l’adequació de la “llum del cel” amb la de la natura humana, i la llibertat consisteix a conèixer la pròpia natura i a aprofundir-ne el destí. En ètica donà un contingut més noble a la pietat filial, virtut tradicional confuciana fonamental en les relacions socials xineses.
El seu pensament influí els filòsofs neoconfucians, sobretot els germans Cheng Hao i Cheng Yi, i la seva teoria del pensament fou adoptada pel gran filòsof Zhu Xi.