Promoguda per l’indi Vajrabodhi, que anà a la Xina l’any 719, fou un reflex tardà del budisme indi en la seva forma tàntrica (Vajrayāna), transformat per ideals ètics xinesos. Més que una doctrina elaborada, proposava un camí curt i fàcil per a la salvació, basat en la creença en el poder màgic dels mots veritables pronunciats pel Buda, capaços, especialment, d’alliberar les ànimes dels càstigs infernals. D’aquí que la recitació dels mantra i el ritual budista s’incorporessin als tradicionals oficis xinesos de difunts. Desapareguda la secta, s’han continuat practicant fins avui els seus rituals pels morts. Passà al Japó amb el nom de Shingon.