ziiàrida

f
m
Història

Membre d’una dinastia musulmana que governà Qazwīn, Rayy i Ṭabaristān des del 928 fins al 1077.

Amb continuades aliances i enfrontaments amb els samànides i els buwàihides, la seva sobirania al territori els fou reconeguda pels califes abbàssides. Maḥomēd de Ġaznī els obligà a declarar-se vassalls, i finalment la dinastia fou anorreada pels turcs seljúcides (Malik Šāh, 1077).