Zita de Parma

(Pianore, Viareggio, Toscana, 9 de maig de 1892 — Saint Sohannes, Zizers, Grisons, 14 de març de 1989)

Emperadriu d’Àustria i reina d’Hongria i Bohèmia.

Filla del duc Robert I de Parma i de la seva segona muller Maria Antònia de Portugal. Es casà el 1911 amb l’arxiduc Carles, que el 1914 esdevingué hereu i el 1916 emperador amb el nom de Carles I d'Àustria. Exiliats, féu costat al seu marit en els intents (1921) de reconquerir els trons perduts, i després d’enviudar mantingué l’esperança d’una restauració a favor del seu fill Otó. Residí a la població basca de Lekeitio entre el 1922 i el 1929, a Bèlgica, l’Amèrica del Nord, Luxemburg i Suïssa. El 1982, gràcies a una intervenció del rei d’Espanya, fou autoritzada a entrar a Àustria. Ha estat enterrada al mausoleu imperial, a l’església dels caputxins de Viena.