Fou fundada per l’alida Mardāwiǧ ibn Ziyār, que s’independitzà (928) per restaurar l’imperi sassànida. Els seus successors es feren aviat vassalls de les potències veïnes: Qābūs ibn Washmgir (976-1012) se sotmeté als samànides per tal de protegir-se dels buwàyhides, Mīnūcīhr prestà vassallatge a Maḥmūd de Gaznī (~1020) i els darrers dinastes sofriren els atacs dels seljúcides, fins que Malik Šāh posà fi a la dinastia (1077).
f
m
Història