En les seves primeres novel·les analitza la psicologia de la dona de classes benestants. D’aquest primer període són les novel·les Książe (‘El príncep’, 1907) i Narcyza (‘Narcís’, 1911). Posteriorment emmarcà aquesta temàtica en el context de la lluita de classes, com es reflecteix a Granica (1935), Romans Teresy Hennert (‘L’aventura amorosa de Teresa Hennert’, 1923) i Niecierpieliwi (‘Els impacients’, 1939). La dimensió social de la seva obra anà prenent més i més importància, i culminà amb les narracions de Medaliony (‘Els medallons’, 1947), sobre la vida als camps de concentració polonesos. Fou membre de l’Acadèmia Polonesa de Literatura i delegada del PEN club polonès.