Hom anomena zona de domini públic el conjunt dels terrenys ocupats per les vies, pels seus elements funcionals i per una franja de terreny contigu, determinat en funció de la importància de la via, que també és propietat de l’ens públic titular; zona de servitud la formada, a banda i banda de la carretera, per uns terrenys de propietat particular contigus al domini públic, dins dels quals hi ha unes limitacions d’ús legalment establertes; i zona d’afectació el conjunt de les franges situades a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la zona de servitud i exteriorment per línies paral·leles a les arestes exteriors de l’esplanació, que són de propietat particular, però en les quals qualsevol activitat es troba subjecta a una autorització per part de l’ens titular de la via.
f
Construcció i obres públiques