zona de cisalla

f
Geologia

Franja llarga i estreta de roques intensament deformades, situada entre dos blocs indeformats de roca, produïda quan aquests es mogueren relativament l’un respecte de l’altre.

Aquestes estructures es produeixen en profunditat, per sota d’uns 15 km dins l’escorça terrestre, i representen àrees de desplaçament dúctil anàlogues a falles, però sense plans de fractura. Hi ha una gradació entre una zona de falla i una zona de cisalla, amb estadis intermedis en què aquestes apareixen fracturades. La variació d’esforç a les zones de cisalla pot ésser estudiada examinant la textura de roques prèviament indeformades, especialment de roques plutòniques. Els elements estructurals de les roques formen inicialment 45° amb l’orientació de la franja i es corben fins a ésser pràcticament paral·lels a la seva part central, on la deformació és més intensa. Les roques resultants del procés són anomenades milonites —són de gra fi i presenten una foliació molt ben desenvolupada—.