zonació bentònica

f
Geografia

Distribució dels organismes bentònics en una sèrie d’horitzons, amb composició d’espècies o tipus biològics tipificables, com a conseqüència de la interacció entre una forta variabilitat ambiental i la diversitat de possibilitats ecològiques o preferències ambientals dels organismes.

La variabilitat ambiental que afecta el bentos marí s’acobla bàsicament a l’eix vertical, ja que és al llarg d’aquesta direcció que la majoria de factors condicionants dels diferents tipus d’organismes mostra una variació més important. Entre aquests factors cal destacar la irradiància, la disponibilitat d’aigua, l’hidrodinamisme, la temperatura, la concentració de nutrients i la disponibilitat de matèria orgànica particulada. Cal afegir-hi com a característica ambiental fonamental també el tipus de substrat (rocós, de sediments), que pot ser més o menys estable. La combinació de factors ambientals determina en bona mesura la composició específica de la comunitat que es pot desenvolupar en cadascun dels esmentats estatges. En una primera aproximació hom distingeix una zona litoral i una zona profunda. El límit entre les dues zones se situa allà on desapareixen les algues bentòniques per la manca de llum, ja que aquesta decreix en augmentar la fondària. Dins de la zona litoral hom distingeix per sobre del nivell mitjà del mar els anomenats estatge supralitoral i el mediolitoral, i en la zona permanentment submergida, l'infralitoral i el circalitoral. L’estatge supralitoral limita amb les comunitats terrestres i és ocupat per organismes que necessiten una emersió gairebé contínua. L’estatge mediolitoral és ocupat per organismes que necessiten o toleren l’emersió. És una zona mullada regularment per esquitxs i el vaivé de les onades. A les costes amb marees importants hi ha una zona intermareal, entre els límits del recorregut de la marea. L’estatge infralitoral queda definit en la part inferior pel límit de les fanerògames marines i les algues fotòfiles. La fondària d’aquest límit depèn de la transparència de l’aigua (a la costa N de Catalunya se situa a uns 15 o 20 m de fondària, mentre que a Cabrera és entre 35 i 40 m). L’estatge circalitoral s’estén des del límit inferior dels vegetals fotòfils fins a la zona on ja no és possible la vida vegetal (des d’uns 70 m fins a 150 en les aigües més clares). Al circalitoral predominen els animals. Dins de la zona profunda, hom distingeix els estatges batial, abissal i hadal.