Zusammenbruchstheorie

‘teoria de l’enderrocament’

Teoria econòmica que formalitzà les aportacions de Marx sobre la impossibilitat del creixement indefinit del sistema capitalista: afirmà que el final d’aquest seria conseqüència inevitable de l’existència de successives crisis econòmiques, cada cop més greus, que el sistema no podria superar.

Si bé Marx parlà del fet que el desenvolupament de les forces productives seria obstaculitzat per les relacions capitalistes de producció i que aquestes serien substituïdes per les relacions de producció socialistes, no en detallà el procés. La controvèrsia sobre el suposat enderrocament fou iniciada per Eduard Bernstein, a qui hom ha atribuït aquesta teoria i aquest terme. Interpretant que Marx havia afirmat l’enderrocament inevitable del capitalisme i creient que l’evolució econòmica el negava, en proposà l’abandó.

El marxisme ortodox reaccionà en contra, i en les aportacions de H. Cunow i especialment de K. Kautsky, R. Luxemburg, B. Hilferding i H. Grossmann es configurà la teoria de l’enderrocament, mentre que la tesi inicial de Bernstein fou defensada pels revisionistes, en especial per Tugan-Baranovskij.