Durant la infantesa ell i la seva família foren objecte de l’hostilitat antisemita. Poc després de la invasió nazi de Polònia (1939) aconseguiren fugir a la Unió Soviètica, on formà part d’un comando polonès que combaté els nazis, activitat per la qual el 1945 rebé la Creu del mèrit militar. Afiliat al Partit Comunista, ascendí ràpidament en l'escalafó de l’exèrcit polonès sota el règim comunista i fou membre dels serveis secrets. Simultàniament estudià sociologia. Tanmateix, el 1953 fou apartat de l’exèrcit, segons sembla, pel sionisme militant del seu pare, que havia intentat emigrar a Israel. Professor a la Universitat de Varsòvia, arran de la campanya antisemita del govern, el 1968 hagué d’exiliar-se amb la seva família i, després d’exercir la docència a les universitats de Tel-Aviv i Haifa, el 1971 passà a la Universitat de Leeds, on fou catedràtic fins a la jubilació (1990).
Després del període polonès, durant el qual publicà llibres i articles on es manifesta l’empremta del marxisme, a partir de l’exili derivà vers un pensament original, una de les fites del qual és Modernity and The Holocaust (1989), en el qual sosté la tesi segons la qual, lluny de ser una regressió, tot i el seu caràcter bàrbar, l’Holocaust constitueix una de les possibles culminacions de la modernitat i la racionalitat. L’any 2000 publicà Liquid Modernity, on desenvolupa el concepte central i de més difusió del seu pensament: la qualitat “líquida” de les relacions humanes dels temps postmoderns, caracteritzats per la fragilitat i la inestabilitat, en contrast amb la recerca d’uns referents sòlids i indiscutibles de la modernitat. Conseqüència en part de primacia de la llibertat com a valor humà, però també del consum descontrolat, els “temps líquids” generen, segons Bauman, noves i profundes desigualtats i un fort sentiment de desemparament i d’inseguretat que pot donar lloc a greus crisis i reaccions.
De la seva prolífica obra, a banda dels citats, poden esmentar-se també Alone Again - Ethics After Certainty (1996), Globalization: The Human Consequences (1998), Community. Seeking Safety in an Insecure World (2001), Society under Siege (2002), Wasted Lives. Modernity and its Outcasts (2004), Europe: An Unfinished Adventure (2004), Consuming Life (2007), Collateral Damage: Social Inequalities in a Global Age (2011) i Strangers at our Door (2016). Fou condecorat, entre altres guardons, amb els premis Amalfi de sociologia (1992), el Theodor W. Adorno (1998) i el Príncipe de Asturias d’humanitats (2010).