Més en general, societat literària, artística o científica constituïda per al progrés de les lletres, les arts o les ciències. Les acadèmies musicals tingueren el seu origen en les de caràcter general sorgides dels intents de restauració de la cultura clàssica, pròpies del Renaixement italià. Inspirant-se en el nom il·lustre de l’Acadèmia de Plató, al segle XV aparegueren les primeres acadèmies modernes de caràcter filosòfic -Acadèmia Platònica de Florència- o bé arqueològic i filològic -Acadèmia Romana-. A partir d’aquest moment, però sobretot des del segle XVII, en foren creades d’altres dedicades especialment a la música. La primera purament musical fou la dels 10 Cantors, activa a Ferrara entre el 1441 i el 1450. Durant el segle XVI cal destacar la Filarmonica di Verona, sorgida el 1543 de la fusió amb l’Accademia degli Incatenati, l’Accademia dei Concordi de Ferrara, fundada el 1560 pel duc Alfons II d’Este, i la de Santa Cecília, fundada a Roma el 1566. Molt més determinant per a la història de la música fou la Camerata Fiorentina, fundada el 1568 per Giovanni Bardi, comte di Vernio. La Camerata fou una de les acadèmies que al final del Renaixement combinaven els fonaments teòrics amb l’activitat didàctica i de divulgació, concepció típica del Barroc. El nombre d’acadèmies augmentà durant el segle XVII, i a partir de la fi del segle XVIII tendiren a articular-se segons la seva disciplina, alhora que adquirien més rellevància com a centres educatius. La resta d’Europa també veié néixer nombroses acadèmies entre els segles XVI i XIX. Destaquen l’Académie Royale de Poésie et de Musique, fundada a França el 1570, precursora de l’Académie de Musique et de Danse creada per Lluís XIV el 1669; la Sozietät der Musicalischen Wissenschaften, de Leipzig, de la qual foren membres Telemann, Händel, J.S. Bach; l’Academy of Ancient Music (1710), i més tard, el 1720, la Royal Academy of Music, a Anglaterra, com d’altres de similars a Ljubljana i Estocolm.
f
Música