Terme usat a Anglaterra durant els segles XVII i XVIII per a designar el conjunt de peces instrumentals que acompanyaven la interpretació d’una semiòpera o d’una obra teatral.
El conjunt complet era format per set peces: tres interpretades abans que s’aixequés el teló -first music, second music i obertura-, i quatre -act tune- interpretades al final de cada acte, llevat de l’últim.