Aquesta qualitat s’interpreta de manera diferent segons si es tracta d’un so pur o d’un so complex. Objectivament, en el cas dels sons purs l’acuïtat es correspon amb el to -la freqüència- del so. Des del punt de vista subjectiu, la sensació d’agut no és proporcional al canvi de freqüència. Així, pel que fa a l’acuïtat, un so d’uns 1 000 Hz es percep com a intermedi entre un de 100 Hz i un de 4 000 Hz. La unitat de mesura subjectiva de l’acuïtat per als sons purs és el mel. Es defineix de manera que una duplicació del nombre de mels es correspon amb una percepció d’acuïtat doble. La percepció subjectiva mostra també una dependència entre l’acuïtat i la intensitat del so. Així, els tons de freqüència per sobre dels 2 000 Hz es perceben més aguts com més intensos, mentre que per sota dels 1 000 Hz passa exactament al contrari. Els tons intermedis, entre 1 000 Hz i 2 000, es perceben sense canvis apreciables independentment de la seva intensitat. La màxima variació perceptiva se situa al voltant dels 8 000 Hz en la zona d’altes freqüències i al voltant dels 150 Hz en la de baixes freqüències. Quan es tracta de sons complexos, l’acuïtat és una característica tímbrica objectivament relacionada amb el contingut en altes freqüències de l’espectre del so. Pel que fa a la percepció subjectiva, les variacions d’acuïtat en funció de la intensitat són molt petites.
adj
Música