Fou canonge regular de l’abadia parisenca de Sant Víctor, on rebé la seva formació. Les seves obres són característiques de la producció monàstica de l’època, dominada pel misticisme. Consten, en general, d’unitats de tres frases; les dues primeres tenen vuit síl·labes, i la darrera, set, alternativament accentuades, cosa que les acosta al vers i les allunya de la prosa. Ja en vida de l’autor serviren de base literària per a nombroses seqüències.