Debutà el 1806 a Verona. Destacà en la interpretació d’obres de G. Rossini, en papers de transvestit. Hom no coincideix en la valoració del timbre de la seva veu, que en ocasions s’ha dit que tenia sonoritat nasal. En canvi hi ha unanimitat d’opinió pel que fa a la seva capacitat interpretativa i la seva afinació acurada. Segons manifesta Stendhal en la seva Vie de Rossini, Malanotte es negà a cantar l’ària d’entrada a Tancredi, i el compositor escriví per a ella Di tanti palpiti.