El 1923 estudià amb J. de Sanctis a l’Institut Musical de Cartagena, però aviat abandonà la seva formació per a tocar el piano i la guitarra en diverses orquestres, com l’Estudiantina Revollo i l’Orquestra Eureka. Posteriorment es traslladà a Nova York (1930), on treballà com a guitarrista i formà el Trio Albéniz amb el mandolinista argentí Terig Tucci i el llaütista català Antoni Francès. Amb aquest conjunt realitzà algun enregistrament amb les companyies Columbia Gramophone Company i RCA Victor. De nou a Colòmbia, el 1933, ingressà al Conservatori Nacional de Música per estudiar harmonia, contrapunt, piano i història de la música. Cap al 1939 viatjà a París, on fou deixeble de composició de H. Koechlin i N. Boulanger. El 1940 anà a Rio de Janeiro i ingressà a l’Orquesta de Jóvenes Americanos. Amb aquesta formació viatjà a Nova York i més tard a l’Argentina. Quan tornà a Colòmbia, juntament amb G. Espinosa fundà la Sociedad Pro-Arte Musical, i fou director de l’Orquestra de l’Institut Musical de la Universitat de Cartagena (1955-68). En el seu catàleg hi ha ballets, obres per a orquestra (América, poema simfònic, 1946), per a veu i piano, cor i piano (Himne de l’Armada nacional), piano sol, arpa i guitarra.