Es doctorà a la Universitat de Harvard el 1952 amb una tesi sobre la música vocal i instrumental a Okinawa (Japó). Fou professor al Wellesley College (1942-43; 1946-57) i al departament de música de la Universitat de Nova York, del qual esdevingué catedràtic el 1971. També participà des de diferents càrrecs en diverses societats musicològiques, entre les quals la Societat Americana de Musicologia (1966-68). Els seus treballs d’investigació abracen la musicologia històrica, l’etnomusicologia i les aplicacions de l’ordinador al camp de la musicologia. Entre les seves obres destaquen, a part de la seva tesi, els articles Bifocal Tonality: an Explanation for Ambiguous Baroque Cadences (1957) i Computer Aids to Musicology: Future Technological Directions (1967) i el llibre Guidelines for Style Analysis (1970).