Estudià a Roma amb S. Falchi i, posteriorment, a Venècia amb E. WolfFerrari. La seva carrera com a director d’orquestra el portà a fer d’assistent de P. Mascagni i T. Serafin, i a dirigir arreu d’Europa i de l’Amèrica del Sud. Fou crític musical de "Secolo", "La Sera" i "Il Giornale d’Italia". Entre els seus escrits cal destacar Viaggio musicale in Italia (1927). Diputat durant el règim feixista, fou el màxim exponent, juntament amb Giuseppe Mulé, de la política musical oficial. Aquest conservadorisme es troba reflectit en les seves composicions, en les quals no s’allunyà mai del llenguatge tonal tradicional. Amb A. Casella, fou un dels fundadors del Festival de Venècia, i dirigí els conservatoris de Nàpols (1936-44) i de Florència (1947-56).