Més en general, qualsevol mecanisme susceptible de modificar l’afinació parcial o general d’un instrument. En els cordòfons, consisteixen en petites palanques, fixades al cordal, mogudes per un cargol de precisió que en tensar o afluixar la corda permeten ajustar-ne l’afinació amb més precisió i rapidesa que les clavilles, fins i tot en el mateix moment de l’execució musical. En els membranòfons d’afinació determinada aquests mecanismes permeten ajustar la nota i fins i tot canviar-la. Els procediments més antics consistien en una sèrie de cargols que fixaven el cercle de suport de la pell o membrana a la caixa de ressonància de l’instrument. Modernament, s’han ideat sistemes més ràpids i efectius que permeten eludir l’antic inconvenient d’haver de tensar o afluixar cada cargol per separat. A les timbales, per exemple, els antics afinadors individuals se substituïren progressivament per mecanismes de claus i palanques fins a arribar al modern sistema de rotació. En els membranòfons d’afinació indeterminada (tambor, tamborí, etc.), l’acció dels afinadors afecta més al timbre general de l’instrument que a la seva afinació, encara que la gamma sonora de l’instrument tendeix a donar una barreja de notes més agudes en tibar la pell i més greus en afluixar-la. En aquests instruments se solen utilitzar palanques, falques o altres tensors que tiben o afluixen les cordes que subjecten la pell.
m
Música
Afinador de violí
© Fototeca.cat/ Idear