Inicià els estudis de piano amb P. Tintorer i posteriorment els amplià a París amb A.F. Marmontel i A. Quidant. De nou a Barcelona, exercí com a professor de piano al Conservatori del Liceu. Com a pianista, era considerat un bon intèrpret de F. Chopin, i fou un músic prestigiós a la Barcelona vuitcentista. El 1888 participà activament en la fundació de l’Associació Musical de Barcelona. Dirigí la revista "La Música Ilustrada Hispano-Americana", publicació que es mantingué fins el 1902. Pel que fa al vessant compositiu, Salvans escriví principalment repertori per a orquestra, amb obres com Danzas españolas, Mazurka de concierto i la peça instrumental La Alhambra, la qual s’ha de situar dins el corrent de la moda orientalista llavors encara dominant.