air

*

Música

Terme (literalment ’aire, cançó') usat a França i Anglaterra a partir del segle XVI com a sinònim de tonada o cançó.

El seu significat, però, varia considerablement segons el context i l’època. A França, inicialment s’aplicà a la cançó per a una veu amb acompanyament de llaüt. Sovint anava seguit d’un qualificatiu que n’indicava el caràcter: air tendre, per a un text sentimental, air à boire, per a un text lleuger, etc. En l’òpera, el ballet i la cantata dels segles XVII i XVIII, s’aplicà tant a la música vocal com a la instrumental.