De caràcter simple i lleuger, solia ser escrita per a una sola veu amb acompanyament de llaüt, o per a quatre o cinc veus sense acompanyament. El text rebia un tractament sil·làbic i homofònic. Durant la primera meitat del segle XVII fou el tipus de composició vocal més difosa a França. La seva popularitat s’estengué més enllà de París i França i se’n publicaren reculls a Alemanya, Anglaterra i Holanda, sia en les versions originals en francès, o en traduccions o adaptacions a les respectives llengües.
Música