Deixeble de J. Vicens (l’avi Xaxu) i de Salvador Sastre, s’inicià professionalment a la cobla local de l’Escala i amb Els Rossinyols. L’any 1900 ingressà a La Principal de La Bisbal, on romangué vint-i-dos anys i palesà uns dots interpretatius excepcionals que li feren merèixer el qualificatiu d'"El rei de la tenora". L’any 1922 es traslladà a Barcelona per ocupar la plaça de tenora de la Banda Municipal, creada a partir de la reforma de Joan Lamote de Grignon. Fou fundador i solista de la Cobla Barcelona fins que, en escindir-se l’any 1929, formà la Cobla Albert Martí-Barcelona, que actuà fins la Guerra Civil i es reconstituí l’any 1945. Els anys quaranta acompanyava amb la tenora l’espectacle Els Vienesos, d’A. Kaps, F. Joham i H. Frankel. Compongué algunes sardanes, la més popular de les quals fou Lina.