Inicià els estudis de violí amb el seu pare, que era violinista amateur, però la seva formació musical fou essencialment autodidàctica. Tocava en un hotel londinenc quan el 1908 l’escoltà el director Thomas Beecham, que el contractà com a violí concertino de la seva orquestra, de la qual formà part durant cinc anys. Fou membre també del Quartet de Londres (1907-16). Actuà com a solista amb les millors orquestres britàniques. Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de F. Delius (1919), que el compositor li dedicà, i dugué a terme l’enregistrament del concert d’E. Elgar (1929) sota la direcció de Henry Wood. Ensenyà a la Royal Academy of Music i escriví algunes obres de caràcter didàctic i diverses composicions. El 1944 li fou concedit el títol de cavaller de l’Imperi Britànic. Un problema muscular l’obligà a abandonar la seva carrera el 1954.