Estudià violí amb el seu pare i amb Ljerko Spiller. A disset anys es traslladà a Europa, on el 1955 fou guardonat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica. A Brussel·les conegué Yehudi Menuhin, de qui fou deixeble i el qual l’introduí en el circuit internacional. Feu una carrera internacional com a solista amb les orquestres més importants del món, amb gires per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó i la Unió Soviètica. Col·laborà amb Nadia Boulanger, Pau Casals i Gaspar Cassadó. El 1955 fou nomenat director de l’Accademia Nazionale di Musica de Camera de Roma, càrrec que deixà el 1977 en posar-se al capdavant de la Internacional Menuhin Music Academy de Gstaad (Suïssa). A Itàlia fundà el Festival Delle Nazioni a Città di Castello. El 1971 creà a l’Argentina la Camerata Bariloche i la Camerata Lysy. Amb aquesta darrera formació enregistrà concerts de Bach i Vivaldi. Entre d’altres, fou guardonat amb el premi Stradivari International Pedagogical (2006).