Després de completar la seva formació musical, el 1956 debutà com a director del Grup de Cambra dels Concerts del Politècnic de Milà. L’any següent fou requerit com a titular de l’Orquestra de l’Oberlin College de Cincinnati, ocupació que portava aparellat el càrrec de professor del centre. El 1961 fou nomenat director permanent de la Deutsche Oper de Berlín (1961-63), i més tard passà a fer-se càrrec del repertori italià de la New York City Opera.
Des de la meitat dels anys seixanta es dedicà principalment a la musicologia i inicià l’edició de la integral de les òperes de G. Rossini. Dirigí també l’Orquestra Simfònica de San Remo, i en 1992-93 fou director musical de la Scala de Milà.
Destacà especialment pel seu afany de recuperar títols oblidats del repertori italià, tasca que realitzà amb el rigor propi d’un musicòleg, i publicà, també, edicions crítiques d’òperes de Rossini, Monteverdi i de compositors del belcantisme romàntic. És autor, entre d’altres, de Divagazioni Rossiniane (2012). Fou director artístic del Festival Rossini de Pesaro (2011-15).