alboc

m
Música

Alboc del segle XX

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de vent.

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla (tipus clarinet doble). La forma castellana albogue antigament s’utilitzava per a identificar diferents instruments musicals aeròfons, de llengüeta doble o senzilla, o fins i tot amb bisell. Probablement la forma més comuna era una variant de la xeremia. Al País Basc, l’alboka és un instrument del tipus clarinet doble -sovint idioglota-, fet de canya i amb dos pavellons, generalment de banya, als extrems i amb un suport de fusta o agafador. Els dos tubs acostumen a tenir cinc i tres forats digitals respectivament. El pavelló de l’extrem superior, que és on aplica la boca l’instrumentista, sol ser el més petit i facilita la utilització de la respiració circular. Es poden trobar altres varietats d’aquest instrument a Gal·les, amb el nom de pibcorn, i a Tunísia, amb el de zukra.