Inicià els estudis de violoncel a Leningrad i posteriorment els perfeccionà a Moscou amb M. Rostropovič, però aviat tornà a Leningrad per estudiar composició amb B. Arapov. En general, la seva música no ha seguit mai cap forma preestablerta, i sempre presenta algun element insòlit. Així, ha creat una manera personal de viure i fer viure el fenomen musical, totalment independent dels circuits i els sistemes habituals. En la seva obra es poden trobar des d’un striptease coreogràfic (1966) o la inclusió del rock (Rock pagà, 1982) fins a situacions extremes, com a Solaris (1980), per a 35 gongs javanesos, que només emeten un lleu so a penes audible, o bé obres com Nika (1973-74), més pròxima a la meditació que a un concert. Es tracta d’una filosofia radicalment oposada als sistemes tradicionals d’emissió i recepció de la música. La seva obra més coneguda a occident és El fantasma de Canterville, òpera de cambra (1964-66).