Estudià música amb R. Glière a Moscou i, més tard, al conservatori amb N. M’askovskij i G. Prokof’ev. Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod ('La foneria d'acer', coneguda també com 'Música de màquines', 1926-27). Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda. Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a partir del 1939 es dedicà a viatjar per les repúbliques soviètiques fent treballs de recerca etnogràfica. Compongué l’opereta antifeixista Friedrich Barbarossa, quatre òperes, entre les quals L’heroi (1927) i El dic (1929), sis simfonies, alguns concerts, música de cambra i quatre notables sonates per a piano. Com a pianista donà a conèixer obres de l’avantguarda europea.