Es graduà a la facultat d’història de la Universitat de Moscou el 1953, i després al conservatori, del qual fou nomenat professor de composició el 1959. Fou secretari del Consell de la Unió de Compositors de l’URSS.
La seva música es distingeix pel seu caràcter viu i per la calidesa emocional. Les melodies són remarcables per la simplicitat i l’encant líric que posseeixen. El seu sentit harmònic està íntimament lligat a la tradició russa, tot i que la qualitat expressiva de l’obra és clarament contemporània. Escriví articles i estudis en la premsa especialitzada i en revistes i diaris. És autor d’òperes com El valor de la vida o l’opereta Aquella vegada a Sevilla, i de ballets com La clau d’or (1952). També en destaquen el poema simfònic El destí d’un home (1959), les cinc simfonies i l’oratori Els mestres.