Estudià al Conservatori de Tbilisi amb R’azanov. S’hi graduà el 1936, i més tard hi impartí classes de teoria i composició. Fou director de l’Orquestra Simfònica de l’Estat de Geòrgia, i arribà a ser secretari de la Unió de Compositors de l’URSS (1964-74) i diputat del Soviet Suprem. El seu estil combina les influències de la música popular georgiana, pel que fa a entonacions i ritmes, amb una certa llibertat de tractament pròpia de la música contemporània. En la seva producció destaquen l’òpera Deda da shvili ('Mare i fill', 1944) i el ballet Otello (1957). L’obra orquestral presenta una primera etapa lligada a la música georgiana -concerts, Simfonia núm. 1 (1947)-, una altra de més lliure, d’harmonia més agosarada i rica -5 Monòlegs (1967) o Simfonia núm. 2 (1973)-, i una darrera etapa amb simfonies que mostren un alè fortament humà i un caràcter serenament optimista.