Fou cantor a la catedral de Pistoia (1650-60). Esdevingué mestre de capella a Orvieto, Ferrara, Pistoia i a l’església romana de Santa Maria Maggiore. Gaudí de la protecció del duc de Toscana Ferran II i de Francesc II d’Este, el darrer dels quals li encarregà la composició de l’oratori Lo scisma nel sacerdozio (1691), que no s’ha conservat. Com a compositor de música sacra, és un important precursor d’A. Scarlatti. Compongué concerts espirituals, motets i misses per a vuit, nou i deu veus. Juntament amb A. Scarlatti i B. Pasquini, formà el grup de compositors d’òpera més rellevants de la segona meitat del segle XVII a Roma. La seva òpera L’empio punito (1669) és la primera en el seu gènere que tracta el tema de Don Joan. Compongué també algunes cantates i àries.