Es formà musicalment al seu país natal, on fou deixeble de W. Petri (piano) i de J. Wagenaar i W. Pijper (composició). El 1916 es traslladà a París, on continuà els seus estudis amb A. Roussel i M. Ravel, entre altres compositors, i on donà a conèixer algunes de les seves obres, d’influència francesa. De retorn a Holanda, alternà l’activitat compositiva amb la de crític musical en el Nieuwe Rotterdamse Courant i de bibliotecari al Conservatori de la Haia.
El 1932 rebé el Premi de Música de la Ciutat de la Haia per l’obra Air Willem V, i el 1961, el Johan Wagenaar Prize per la totalitat de la seva obra. Altament influït durant la seva joventut per C. Debussy i M. Ravel, evolucionà cap a un llenguatge més personal en què el contrapunt té un gran protagonisme.
Una de les seves obres més conegudes és el Concert per a dos pianos i orquestra (1950).