Estudià piano, harmonia i contrapunt de molt jove, i després, dret i filosofia a la Universitat de Varsòvia. Amplià els coneixements de composició amb P. Rytel. Dues obres, Fantaisie i la Sonata per a piano -totes dues del 1919-, li feren guanyar el Premi Nacional de Composició, que li permeté anar a París. Allí conegué M. Ravel, D. Milhaud i P. Honegger, així com diversos directors (L. Stokowski i W. Mengelberg principalment), que s’interessaren per les seves obres. A partir del 1927 realitzà gires per Europa i Canadà, en les quals dirigí obres seves. Durant la Segona Guerra Mundial visqué als Estats Units, on compongué música per al cinema i establí una gran amistat amb I. Stravinsky. Retornà a França el 1946. A partir de les primeres influències (les rebudes a París) anà evolucionant cap a un individualisme caracteritzat tant per l’element folklòric com pels recursos més contemporanis. La seva producció, abundant, inclou música escènica (sis òperes i set ballets) i orquestral (tres simfonies i també en destaca l'Intermezzo sinfonico, 1920), cançons i altres obres vocals i instrumentals.