Fill del també pianista Emili Vilalta, fou deixeble de C.G. Vidiella i de F. Marshall i, al Conservatori de Música de Barcelona, de Lluís Millet i de J.B. Pellicer. Com a concertista, actuà arreu d’Europa, especialment a França i Bèlgica, i al continent americà. Durant els anys previs a la Guerra Civil destacà com a membre de diversos conjunts de cambra i tingué un paper important en l’ambient musical català. Col·laborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb la Banda Municipal de Barcelona. També prengué part en els concerts dedicats a M. de Falla (1926) i I. Stravinsky (1933), que tingueren lloc al Gran Teatre del Liceu i que dirigiren aquests dos mateixos músics. Participà en els concerts que es realitzaren a Barcelona amb motiu del Congrés de la Societat Internacional per a la Música Contemporània. Després de la guerra civil de 1936-39 s’establí a Torreón Coah (Mèxic), on fundà diverses associacions musicals.