Inicià la seva formació al Conservatori Carolina Klagges de la seva ciutat natal. A catorze anys estudià piano amb Alberto Spikin, composició amb Domingo Santa Cruz i orquestració amb Jorge Urrutia Blondel al Conservatori Nacional de Música. El 1947 aconseguí una beca de la Fundació Doherthy per a completar els seus estudis en diferents universitats dels Estats Units, on es formà amb Claudio Arrau, i estudià composició amb Randall Thompson, Roger Sessions i Edgar Varese. El 1950 es presentà al Carnegie Hall. Entre les seves interpretacions destaquen les d'El clavicèmbal ben temprat, de J.S. Bach, i les 32 sonates de L. van Beethoven. L’any 1963 fou nomenat professor a la Jacobs School of Music de la Universitat d’Indiana, on es retirà com a professor emèrit el 1988. De les seves composicions sobresurten Balada op. 35 (1992), amb textos de Gabriela Mistral; Concierto para piano (2004); Trío para violín, violonchelo y piano (2005); Tríptico para dos pianos (2009); Cuarteto de cuerdas N° 2 opus 31; Canciones sobre poemas de Rilke, García Lorca, Gil Vicente y Pablo Neruda, i Dúo para violín y piano.