Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica Andrés Bello de Caracas (1961), realitzà estudis musicals amb P. Casale i de piano amb M. Moleiro. El 1974 rebé el títol de doctor en arts musicals a la Universitat de Columbia (Nova York). Residí a Nova York, on treballà en música aleatòria i cibernètica al Columbia-Princeton Electronic Music Center. El 1968 fou cofundador de la secció veneçolana de la Societat Internacional per a la Música Contemporània (SIMC). El mateix any rebé el Premi Nacional de Música, gènere vocal, i el 2000, el Premi Nacional de Música en reconeixement de la seva trajectòria.
Entre les seves obres destaquen Tupac-Amaru, per a orquestra, Chants (1988), per a flauta, Tientos de la noche imaginada (1990), per a guitarra i orquestra, i Tientos del Vespero (1991), per a guitarra.