Nena prodigi, debutà a set anys i quan en tenia nou fou admesa al Conservatori de París, on fou alumna de M. Long i E.M. Laborde. Després d’aconseguir el primer premi de piano en aquest centre, amplià estudis amb E. Dohnányi i H. Barth a l’Acadèmia Imperial de Berlín i posteriorment rebé lliçons de Theodor Leschetizky a Viena. Retornà als Estats Units el 1917 i feu classes al Conservatori de Filadèlfia (1917-19) i posteriorment al de Buenos Aires (1920-26). Al principi dels anys trenta es traslladà de nou a París, ciutat en la qual establí la seva residència permanent, i obtingué la nacionalitat francesa. A partir del 1954 fou professora al conservatori de la capital francesa. Compaginà la seva tasca docent amb les gires de concerts i els enregistraments. Feu amistat amb alguns dels compositors més importants del moment, dels quals estrenà nombroses obres, com ara F. Poulenc, O. Messiaen, A. Roussel i també Héitor Villa-Lobos. Fou nomenada Chevalier de la Legion d’Honneur (1966) i Officier de l’Ordre National du Mérite (1975).