© Fototeca.cat/ Jesús Alises
L’admiració que els militars europeus del començament del segle XVIII tenien per les bandes militars turques (banda turca) també es manifestà ben aviat als cercles musicals. En una mena d’aposta per l’exotisme orientalitzant, molts compositors intentaren reproduir en la seva música el "color turc", caracteritzat per una estructura harmònica concisa, instrumentació brillant (percussió, piccolo, etc.), ús de seccions a l’uníson, compàs quaternari, estil de marxa, etc. Entre les obres que incorporen aquesta atmosfera sobresurten alguns episodis d’El rapte del serrall, KV 384 (1782) de W.A. Mozart o el darrer moviment de Sonata per a piano en la M, KV 331 (conegut com a marxa turca o rondo alla turca), del mateix autor.