Alphonse Leduc

Casa francesa d’edicions musicals fundada a París el 1841.

El seu fundador, Alphonse Leduc (1804-1868), era compositor, a més d’un virtuós de la flauta i de la guitarra. Fou el seu fill Alphonse Charles (1844-1892) qui creà les grans col·leccions de pedagogia musical que han caracteritzat les publicacions de la casa, línia que fou seguida per la seva vídua, Emma Ravina, al capdavant de l’empresa fins el 1904, i pel seu fill Alphonse-Émile (1878-1951). Si bé l’editorial no s’ha distingit per la publicació de l’obra de músics importants, sota la seva direcció adquirí els drets de publicació d’O. Messiaen, dels quals en té l’exclusiva des del 1961. Els fills d’Alphonse, Claude-Alphonse (1910-1995) i Gilbert (1911-1985), dirigiren l’empresa del 1951 al 1985, any en què la cinquena generació dels Leduc es posà al capdavant de l’editorial, avui dirigida per François Leduc i el seu cosí Basile Crichton, amb l’ajut dels seus respectius germans Jean Leduc i Michel Crichton. Durant els 160 anys d’existència, Alphonse Leduc ha editat prop de 30000 treballs, especialment obres didàctiques escolàstiques, tractadística general, teoria de la música, mètodes d’estudi, etc. Els darrers anys, diverses editorials s’han incorporat a la firma, entre les quals destaquen Heugel (1980, música de tots els gèneres, però principalment lírica) i Hammelle (1993, principalment música de piano).