alta

*

f

Música

Conjunt instrumental format generalment per dues o tres xeremies i un sacabutx, molt usat durant el segle XV en la interpretació de danses i música solemne a l’aire lliure.

El terme prové de l’expressió italiana alta musica (en francès, haute musique), que designava la música feta amb instruments d’un cert volum sonor (sacabutx, trompeta, timbales, etc.). Per oposició, la bassa musica (basse musique) designava el contrari (interpretada per flauta de bec, viola, arpa, llaüt, etc.). Durant el segle XVI, l'alta desaparegué gradualment i deixà pas a formacions més grans i variades. En un sentit ampli, es pot considerar que la cobla n’és un parent actual.