Estudià cant a Girona, i posteriorment amplià la seva formació a Milà, on fou alumne de G. Falno. El 1909 debutà a les Arenes de Barcelona amb Aïda, i de seguida es donà a conèixer arreu de l’Estat espanyol, especialment a Madrid, on actuà al Teatro Real amb una certa assiduïtat durant la segona dècada del segle XX. Realitzà diverses gires europees que el dugueren a Àustria, Suïssa, Alemanya i Itàlia (el 1924 interpretà Tannhäuser a Nàpols). El 1928 viatjà als Estats Units i es presentà amb èxit a Nova York, Boston, Filadèlfia, Chicago i Nova Orleans, entre altres ciutats. Es destacà especialment com a tenor dramàtic, i aconseguí sempre un gran èxit com a Radamès (Aïda), personatge que interpretà al llarg de les seves gires. El 1933 estrenà la versió revisada de Neró i Acté de J. Manén al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.