àmbit

m
Música

La distància de la nota més greu a la més aguda en el conjunt d’alçades que pot produir un instrument o una veu humana, bé de forma absoluta -és a dir, la totalitat de notes que li són possibles-, bé de forma reduïda -les utilitzades per a una obra o fragment musical en concret-.

En aquest darrer cas, la limitació pot ser motivada per raons físiques -per exemple, un instrument pot en alguns casos arribar materialment a notes dels registres agut o greu l’efecte musical de les quals no sigui prou satisfactori- o per raons estructurals -un instrument pot arribar a notes que no siguin necessàries pel disseny de la línia melòdica que li és assignada-. Entre aquestes darreres raons hi ha la distinció feta en el sistema del modes eclesiàstics entre un mode autèntic i el mode plagal corresponent. Malgrat tenir la mateixa nota com a final, les característiques d’ambdós difereixen, entre altres motius, pel fet que en el cas del plagal l’àmbit està desplaçat una quarta justa per sota del de l’autèntic.