Alumne de S. Anselmi a Lodi, i de Nicola Sala a Nàpols. Exercí de mestre de clavicèmbal a la Scala i al Teatre Canobbiano a Milà (1780-1802) i a Parma el 1795. Principalment fou autor d’òpera -les més conegudes foren Titonelle Gallie (1786) i Olimpiade (1787)- i de músiques de festa, encara que realitzà algunes composicions de música sacra, en particular misses. Al llarg de la seva vida tingué una notable capacitat d’adaptar-se als diversos règims polítics de l’època: durant la seva estada a la Scala compongué una cantata en ocasió de la decapitació de Lluís XVI (Per l’anniversario della caduta dell’ultimo re di Francia, 1799), el 1805 escriví un tedèum per a la coronació de Napoleó, i durant els anys de l’ocupació austríaca fou nomenat mestre de composició del Conservatori de Milà (1814-24). El seu tractat de cant Lettere sopra il canto a B. Asioli, del 1812, tingué una notable difusió a l’època.